Prevenció i actuació
Un protocol d’assetjament que es pot aplicar de debò.
Les empreses han de prevenir l’assetjament sexual i per raó de sexe i donar curs a les denúncies. Dissenyem, negociem i implantem protocols que les persones afectades puguin fer servir i que l’organització sàpiga aplicar.
Un protocol que ningú no coneix és com no tenir-ne.
El protocol només funciona si la plantilla sap que existeix, confia en el procediment i les persones que l’apliquen estan preparades. Treballem el document, el canal de denúncia, la formació i la comunicació interna com un conjunt.
Què inclou
- Anàlisi dels protocols i dels canals que ja existeixen
- Redacció del protocol, també per a l’àmbit digital
- Disseny del procediment i del canal de denúncia
- Negociació amb la representació legal
- Formació i sensibilització per a tota la plantilla
- Inclusió de la violència sexual en l’avaluació de riscos
Què obtens
- Un protocol clar i adaptat a la teva organització
- Un canal de denúncia accessible
- Persones responsables preparades per actuar
- Una plantilla informada
- Documentació per mostrar la diligència de l’empresa
Com treballem
Del paper a un procediment que funciona
Cinc passos perquè el protocol no es quedi en un document.
- 1
Diagnosi
Revisem què hi ha: protocols, canals, responsables i com es coneixen.
- 2
Disseny del procediment
Redactem el protocol i definim el canal de denúncia i les mesures.
- 3
Negociació
T’acompanyem en la negociació amb la representació legal.
- 4
Formació i comunicació
Formem les persones responsables i expliquem el protocol a tota la plantilla.
- 5
Seguiment i revisió
Revisem periòdicament que el protocol s’apliqui i es mantingui al dia.
Preguntes freqüents
Resol els dubtes més habituals
És obligatori tenir un protocol d’assetjament?
Sí. Segons la Llei orgànica 3/2007 (art. 48), les empreses han de promoure condicions de treball que evitin l’assetjament sexual i per raó de sexe i arbitrar procediments específics per prevenir-lo i donar curs a les denúncies. La Llei orgànica 10/2022 en reforça l’obligació.
Cal negociar-lo amb la representació legal?
Sí, quan n’hi ha: es negocia amb la representació legal de les persones treballadores.
Què ha de contenir?
Procediments per prevenir les conductes, també en l’àmbit digital; un canal per presentar denúncies; mesures de prevenció, formació i sensibilització, i garanties per a les persones afectades.
Quines conseqüències té no tenir-lo?
Poden derivar-se sancions administratives previstes a la LISOS, responsabilitats en matèria de prevenció de riscos laborals i efectes en la contractació amb l’administració o en l’accés a ajuts públics.
El protocol d’assetjament i el pla LGTBI són el mateix?
No. El protocol d’assetjament obliga totes les empreses. Les mesures LGTBI tenen la seva regulació (Reial decret 1026/2024) i inclouen un protocol d’assetjament i violència per a les persones LGTBI, que es pot resoldre ampliant el protocol general.
Quines garanties ha de tenir el procediment?
Els bons protocols garanteixen confidencialitat, agilitat, respecte a la intimitat i a la dignitat, protecció de la persona afectada i absència de represàlies.
Marc normatiu
Què regula l’assetjament sexual i per raó de sexe
Les referències en què es basa aquest servei.
- Llei orgànica 3/2007, art. 48
- Obliga les empreses a promoure condicions de treball que evitin l’assetjament i a arbitrar procediments per prevenir-lo i donar curs a les denúncies.
- Llei orgànica 10/2022
- De garantia integral de la llibertat sexual, que reforça aquesta obligació.
- LISOS
- Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social, que preveu les sancions administratives.
Vols crear o revisar el protocol d’assetjament de la teva organització?
Explica’m quin és el teu punt de partida i et proposo un enfocament a mida.

